La desaparició

Un día estava amb la meua família al parc de picnic i de sobte vàrem vore una família  amb cara de por pujar a una furgoneta, a nosaltres ens va estranyar molt pero no li vàrem donar molta importancia.
Als 5 dies vàrem vore una notícia als periódic que deia que havia desaparegut una família feia 5 dies. Al día següent van trobar a tota la família morta en un bosc. Nosaltres en sentírem molt mal al saber-ho perqué podíem aver-ho evitar si haguérem seguit la furgoneta.

Les 3:33 de la matinada

Tots els dies una xiqueta anomenada Marina es despertava a una hora determinada, eixa hora eren les 3:33 de la matinada. El primer dia es va despertar perquè tènia fred i sentia que la cridaven. Aleshores es va alçar i va anar habitació per habitació i va veure que estaven tots dormint. Al segon dia li va passar el mateix. Però al tercer dia... no va passar això. Es va despertar i va veure una ombra, va pensar que seria la seua mare, i la va deixar passar. Al dia següent li va preguntar a sa mare què feia alçada a eixa hora, i la mare li va dir que no estava alçada, a eixa hora, que estava dormint. Marina es va sorprendre i va pensar  que haurien sigut els seus germans. Aquella nit és va despertar i va veure altra vegada l'ombra i com pensava que serien els seus germans es va alçar i va seguir l'ombra fins que al final del corredor va desaparéixer ella es va quedar al·lucinada i va anar coregen a la habitació, es va ficar en el llit i es va tapar fins al cap i es va quedar tota la nit desperta. Al dia següent es va despertar i va veure l'ombra que anava acostant-se a ella, però va cridar i l'ombra desaparegui. Van anar els seus pares coregent per a veure què li havia passat i ella els va contar el que li havia passat aquelles nits. Al dia següent els pares van cridar un capellà que va netejar i beneir la casa el capellà va dir que estava plena d'esperits. Des d'aleshores Marina no es va despertar mai més i no va veure més ombres.

L' assassinat

Un dia entre a classe, i vaig veure el meu company Joseph penjat de la pissarra per dos ganivets, molta sang que hauria passat? em preguntava. Tots els meus records amb joseph se'm van passar pel cap: perquè l'hauran matat?. Totes les meues sospites van ser cap a roberto, un company de amb qui Joseph sempre es barallava. Li vaig fer un interrogatori, però el em va dir que havia estat amb Lucia, la seua nóvia. Aleshores, ja no sabia en qui pensar. Uns dies després, vaig recordar que Carles, el nostre professor, li va dir a Joseph, que tant de bo les normes foren com abans, que així li podria pegar sense poder anar cap a la presó aleshores vaig anar corrent a la policia, i en efecte havien empremtes en l'arma amb què van matar a Joseph. Com podia haver-se'ls passat els ganivets a la policia? Va resultar que el cap de policia era amic de Carles. Vaig parlar amb el jutge del poble, i vaig guanyar el cas. El jutge em va dir que ja tenia de major un lloc en la policia.