dimecres, 26 de febrer del 2014

La cangur

El meu marit i jo teníem que anar a un sopar important sense el xicotet aleshores cridàrem una agència de cangurs perquè es quedara amb el meu fill. Jo estava nerviosa perquè no sabia com era. Però a l`arribar, la xica de l`agència ens va tranquilitzar. La jove cangur era una xica amb una molt bona aparença, pareixia agradable i responsable. Aixi que ens anàrem al sopar tranquil•lament. A mitat del sopar vaig tindre un pressentiment i vaig telefonar a casa per a assegurar-me que tot anava bé.
 La cangur va respondre a tot molt bé i em va donar les gràcies pel sopar que li havíem deixat. Jo li vaig demanar al meu marit tornar a casa perquè jo no recordava haver-li deixat sopar. Quan vàrem arribar a casa vaig buscar desesperadament al meu xiquet, no el trobava per cap lloc i li vaig preguntar a la cangur on estava. Ella em va dir que estava en la cuina. Quan vaig arribar a la cuina vaig vore el meu fill al forn, em vaig quedar bocabadada: el meu fill estava mort al forn!

dimecres, 19 de febrer del 2014

A soles a la meua casa...

Estava jo a soles a la meua casa, pero de sobte van començar a escoltar-se sons un tant estranys, finestres colpejant, seria pel vent, pensava jo, després portes sonant amb un só molt agut. Perquè tenia que passar-me açó a mi? També seria pel vent, suposava, sempre de nit em quedava a soles. De sobte les llums s'apagaven i s'encenien, totes aquestes llums del saló on estava, tenia molta por.

El meu gos va començar a lladrar contra una porta que es començava a obrir i a tancar-se. Me'n vaig anar corrent a la meua habitació. Just van arribar els meus pares, quina sort..


Felipe Caballero Diaz.