Isabel tenia només set anys i mig, però ella podia tindre tot el que li agradava gràcies a la mirada de pena que ens posava a mi i a son pare. Eixa mateixa nit, la xiqueta va tindre dificultats per a adormir-se ja que només pensava en la seua futura nova nina. Inclús si tenia un braç menys, era la nina de porcellana més bonica que havia vist mai. Ella tenia moltes, però eixa seria la més bonica de la seua col·lecció.
Al matí següent, Isabel va desdejunar-se veient els seus dibuixos favorits, com cada matí. Havia somiat tant amb la seua nina que tenia son, estava cansada i ja no volia eixa nina. Ja no li agradava. Així que va passar el dia enjugazada amb altres coses i no em va recordar que tenia que anar a per la nina, perquè ja no la desitjava.
Va arribar la nit i Isabel va ser a gitar-se al pis de dalt. Ella tenia por d'estar dalt sola, així que jo pujava amb ella i em posava en l'habitació del costat a cosir. una mitja hora més tard d'haver-se gitat, una veu aguda va despertar a la xiqueta murmurant-li a l'orella: "Subo 1,2,3 escalons..." Isabel em va cridar espantada cridant-me: "Mare, hi ha algú en l'escala que fa ruido" jo la tranquil·litze dient que no hi havia res en absolut. Quan abandone l'habitació, Isabel va tornar a sentit eixe murmuri que li va dir "Subo 4,5,6 escalons...". De nou Isabel en va cridar. Jo li vaig tornar a contestar que es tranquil·litzara, que seria el soroll del frigorífic.
Però la xicoteta veu va continuar pujant les escales: "Subo 7,8,9,10 escalons i ja estic en el corredor", va repetir la xicoteta veu amb una rialla sarcàstica.
Al matí següent, jo em vaig sorprendre al despertar-me abans que ella. Però vaig pensar en les dificultats que hi havia tingut per a adormir-se i vaig pensar que estaria cansada. Però trancorreguda una hora em va parèixer rar que encara no s'haguera despertat, per la qual cosa vaig pujar a veure com estava la meua filla. Vaig cridar amb terror veient a la meua filla ofegada en la seua pròpia sang i apunyalada més de 17 vegades, amb el braç arrancat i veient a eixa xicoteta i adorable nina de la botiga d'antiguitats amb el braç de la meua filla com a substitut del seu.
