Estava jo a soles a la meua casa, pero de sobte van començar a escoltar-se sons un tant estranys, finestres colpejant, seria pel vent, pensava jo, després portes sonant amb un só molt agut. Perquè tenia que passar-me açó a mi? També seria pel vent, suposava, sempre de nit em quedava a soles. De sobte les llums s'apagaven i s'encenien, totes aquestes llums del saló on estava, tenia molta por.
El meu gos va començar a lladrar contra una porta que es començava a obrir i a tancar-se. Me'n vaig anar corrent a la meua habitació. Just van arribar els meus pares, quina sort..
Felipe Caballero Diaz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada