El meu marit i jo teníem que anar a un sopar important sense el xicotet aleshores cridàrem una agència de cangurs perquè es quedara amb el meu fill. Jo estava nerviosa perquè no sabia com era. Però a l`arribar, la xica de l`agència ens va tranquilitzar. La jove cangur era una xica amb una molt bona aparença, pareixia agradable i responsable. Aixi que ens anàrem al sopar tranquil•lament. A mitat del sopar vaig tindre un pressentiment i vaig telefonar a casa per a assegurar-me que tot anava bé.
La cangur va respondre a tot molt bé i em va donar les gràcies pel sopar que li havíem deixat. Jo li vaig demanar al meu marit tornar a casa perquè jo no recordava haver-li deixat sopar. Quan vàrem arribar a casa vaig buscar desesperadament al meu xiquet, no el trobava per cap lloc i li vaig preguntar a la cangur on estava. Ella em va dir que estava en la cuina. Quan vaig arribar a la cuina vaig vore el meu fill al forn, em vaig quedar bocabadada: el meu fill estava mort al forn!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada